La Barcelona dels Prodigis, per Paula Prats
Ser molt de Barcelona és conviure amb les meravelles del passat i aspirar a una modernitat funcional. Ser molt de Barcelona és conciliar la tradició amb l’eclecticisme propi de la innovació. Ser de Barcelona és fer barri alhora que agafar aire fora de la ciutat. Banys nous, canvis vells.
Si un àmbit de la ciutat comtal és unànime en el seu prestigi i valor, aquest és la cultura. Porta molts noms: patrimoni, memòria, gastronomia, art, llengua, comunitat. En la unió dels gremis, l’associació veïnal o la força de les penyes s’ha anat forjant l’esperit popular i cultural de la ciutat, que no entén el propi progrés sense la implicació de totes les parts de la societat civil. Pocs indrets al món tenen com a institucions vertebrals projectes de cooperació ciutadana (pensem en l’Ateneu Barcelonès, el F. C. Barcelona, el Cercle del Liceu, l’Institut d’Estudis Catalans o el Club Natació Barcelona). El Palau de la Música és potser un dels exemples més gloriosos d’aquesta tradició associativa dels projectes socioculturals del nostre país. Construït en només tres anys gràcies al finançament massiu per subscripció popular, troba el seu origen en un somni d’elevació espiritual i artística: el cor vocacional de l’Orfeó Català, de Lluís Millet i Amadeu Vives. La seva història exemplifica a la perfecció aquest model català: fruit d’una idea individual, va florir amb el suport de la societat civil i va acabar en mans d’una entitat amb vocació social i artística. El projecte s’inaugurà un 23 d’abril i va aplegar el millor de l’artesania catalana en una de les meravelles del modernisme. Quin projecte podria portar millor el símbol de la missió humanista de la nostra cultura que aquest? És una oda a l’art total, en el sentit més ampli de la paraula; a la força de les veus d’un poble que s’uneixen en un cant coral i fraternal.
El passat 24 d’octubre, els participants de l’edició de Barcelona Global 2046 vam tenir el privilegi de visitar i conèixer alguns dels detalls més fascinants d’aquest temple, de la mà de Mercedes Conde, actual directora artística de la institució. Va ser l’acte final d’una trobada amb tres veus cantants de l’escena cultural: Núria Cabutí, CEO del grup editorial PRHGE; Juan Manuel Sevillano, director general de Stoneweg Places & Experiences i exdirector de la Fundació Gala-Salvador Dalí; i la mateixa Conde, portant la batuta del diàleg Andrea Coll, directora d’art a Santa & Cole. Reunits per reflexionar sobre l’estat actual del mercat cultural barceloní, cap dels ponents no va dubtar del potencial que té la nostra ciutat ni de la urgència de posicionar-se com a capital de destinació cultural abans no es perdi el moment d’efervescència que estem tornant a viure. De la 37a Copa Amèrica, passant per l’assistència rècord a festivals musicals i literaris, fins a l’obertura de nous centres culturals com Casa Seat, sembla que els mateixos habitants de Barcelona no som prou conscients de l’envergadura del que tenim «a peu de panot», contràriament als turistes o residents estrangers, sovint grans participants d’aquests esdeveniments i fins i tot promotors dels seus finançaments.
Segons Sevillano, ara fa trenta anys dels darrers projectes locals de gran amplitud, com van ser els festivals Sónar o Primavera Sound, ideats per fills i filles de Barcelona. Capità de la gran missió que serà donar forma al Museu Thyssen de Barcelona, Sevillano troba indispensable que recordem com la Barcelona de les exposicions universals, del pla Cerdà o dels Jocs Olímpics de 1992 van transformar la ciutat i van demostrar la grandíssima capacitat que tenim per dur a terme fites històriques i exitoses. I amb ADN barceloní. Ara mateix ens trobem en una conjunció similar, de gran atenció, mitjans i ímpetu: no hem de deixar escapar l’oportunitat. Entre les seves apassionades exhortacions als futurs emprenedors, destacava la necessitat de recuperar la confiança en la iniciativa privada dins del sector cultural i enfortir la complicitat amb el servei públic. Demostrar i promoure que es pot invertir assenyadament en cultura és un dels seus principals cavalls de batalla. Però també la convicció que hi ha molta pedagogia econòmica i generacional per fer, per tal que els joves acompanyin i participin, amb la seva visió, en la nova escena cultural barcelonina.
Recordar el primer concert vibrant, el llibre que llegíem dins del llit quan tocava apagar el llum o la pel·lícula que ens va fer somiar és reviure una emoció fundacional, el motor d’una sensibilitat i un amor per la cultura que molt probablement conservarem en l’edat adulta. Tot germina en la infantesa. L’educació i l’apropament a les arts han de ser una prioritat de les institucions i dels ciutadans, però la matèria que els dona forma ha de sorgir d’impulsos privats: no pot recaure tot en els límits dels recursos públics. És una tasca col·lectiva. Cabutí va posar l’accent en el caràcter multidisciplinari i democràtic de la cultura, per tal que s’apropi a tots els públics i cada individu pugui sentir-se part d’un àmbit cultural, pertànyer a una comunitat afí. Aquesta interacció entre persones i oferta cultural és un flux d’energia que va en dues direccions: part de la missió dels creadors de contingut és trobar nous mecanismes de divulgació per captar l’atenció del públic. Avui dia, un pot sentir-se perdut, allunyat o aclaparat per l’oferta incessant i pràcticament infinita que ens arriba des de tants canals i registres diferents.
En sintonia amb la tasca que es fa al Palau, Conde destacava el paper preponderant de l’educació en l’àmbit que ens ocupa: és transmissió d’un interès —sovint compartit— i, per tant, garant de la supervivència del bé comú i nexe d’unió entre persones. Com bé deia Andrea Coll, la cultura és un vehicle de cohesió social. Un espai per trobar-se, l’àgora social que necessitem en un moment de dispersió i manca d’ancoratge en el territori i la seva identitat.
Parlar de compromís i de promoció d’un art local sembla gairebé anacrònic, contrari a l’expansió que ofereix la globalització. Tanmateix, Barcelona ha demostrat que les seves llavors poden germinar en productes universals, com ho han estat recentment Rosalía o el millor restaurant del món el 2024, el Disfrutar. Evitem condemnar els artistes locals al «por amor al arte», a la benevolència de les seves creacions, com succeeix tan sovint en l’escena cultural. El teixit empresarial i les institucions de la nostra ciutat han de dotar-se de recursos, de formació qualitativa i de bona gestió per proporcionar als artistes locals la terra fèrtil que mereixen i necessiten per desenvolupar-s’hi. Professionalitzar-se és una urgència i una condició imperativa de la qual no podem fugir si volem ser una ciutat pròspera en cultura i en oportunitats.
El tarannà barceloní es caracteritza per la queixa atàvica combinada amb un orgull (gairebé) sense límits quan se l’ataca o s’enyora. Quan alcem la vista a la lluerna de la Sala Gran del Palau i ens trobem amb un encantador camp de roses; quan passegem pels carrers modernistes de l’Eixample; quan hem de triar a quina coqueta llibreria comprem la nostra propera lectura; o quan ens falten caps de setmana per perdre’ns en una sala d’exposició, sentim aquella emoció que va moure els mecenes i ciutadans del segle passat. No hem de perdre de vista l’enriquiment que suposa una vida cultural plena, rica en oferta variada i local. L’experiència de la nostra ciutat ens apropa els uns als altres i enforteix el vincle i el compromís amb ella, que, un cop més, ens necessita i ens reclama.
Audàcia, complicitat i emoció. Audàcia per creure en els possibles de la Barcelona contemporània. Complicitat entre servei públic i privat. L’emoció que fidelitza i enriqueix. Aquests valors em semblen possibles vectors de l’enfortiment de la cultura catalana i de l’excel·lència que perseguim, emmirallant-nos en els nostres admirats predecessors, idealistes i orfebres d’obres mestres com el tan citat Palau de la Música. Que els joves, els nouvinguts, els experimentats i els responsables tinguin l’audàcia d’associar-se un cop més i de fer de Barcelona la Ciutat dels prodigis que veritablement és.
Si quieres conocer las últimas noticias sobre Barcelona, su talento y sus proyectos, suscríbete a nuestro Blog.
