“BARCELONA VOL SER UNA CIUTAT DE VOCACIÓ GLOBAL I ESCALA LOCAL”

Barcelona Global ha adreçat a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, una sèrie de peguntes coincidint amb el llançament de InBarcelona, la nova newsletter de l’Associació. L’alcalde aborda els temes que marquen l’agenda municipal i explica quines són les aspiracions i els reptes de la ciutat en temes com l’habitatge, la mobilitat, l’atracció i retenció de talent, i la projecció de Barcelona al món.

Quina capitalitat de Barcelona voldria reforçar en aquest mandat?

Aquest Govern municipal està reforçant una capitalitat simbòlica però absolutament rellevant: la capitalitat de la proximitat. Barcelona vol ser una ciutat de vocació global i escala local i l’Ajuntament governa mirant al detall. Per això la nostra gran prioritat ha estat l’excel·lència de l’espai públic, de l’espai que compartim tots. Per això estem promovent habitatge públic com mai abans, per això els índexs de seguretat estan millorant i per això la cultura, l’esport i el coneixement viuen una autèntica revolució a Barcelona. En definitiva, Barcelona torna a ser una ciutat per a viure-hi, i també per a viure-la.

Quan compara Barcelona amb altres ciutats europees, quins dos avantatges competitius creu que hem de protegir i quines dues debilitats hem de corregir amb urgència?

L’atractiu i la capacitat d’atracció de Barcelona, a escala europea i mundial és innegable. Som una ciutat d’ambició global, però sobretot d’escala humana, i crec que aquestes dues característiques són el nostre gran actiu i suposen un avantatge competitiu claríssim.

Però a la vegada, aquests dues dimensions són les que també hem de ser capaços d’enfortir per no perdre-les. Per això estem actuant decididament en les polítiques d’habitatge, en cuidar els barris, en millorar el transport públic, en apostar per nous equipaments sanitaris de proximitat… sense deixar de treballar en grans projectes com l’ampliació de la Fira, l’atracció d’inversions científiques i tecnològiques, el desenvolupament de la Ciutadella del Coneixement o el nou Hospital Clínic a la Diagonal.

Quin és el pla de ciutat per generar, atraure i, sobretot, retenir talent en sectors clau com recerca, salut, digital, sostenibilitat, entre altres? Quins objectius li agradaria assolir?

El pla de ciutat es diu Barcelona Impulsa i es centra, essencialment, en la diversificació de l’economia per ser més competitiva en l’escenari global i menys vulnerable a les fluctuacions del mercat.

Això passa per assolir tres objectius: la modernització d’infraestructures, essencialment Port, Aeroport i els nodes ferroviaris de Sants i la Sagrera, la generació de 180.000 nous llocs de treball en sectors d’alt valor afegit i la transformació d’1,8 milions de metres quadrats per activitat econòmica i la planificació de 8 grans àrees de creixement: l’eix Diagonal Salut, amb projectes com el nou Clínic, el BSC o el centre Fraunhofer; Sants-Montjuïc, que es convertirà en pol d’esdeveniments, cultura i cooperativisme; el Centre, amb la Ciutadella del Coneixement i la reurbanització de grans àmbits; el front litoral, epicentre de l’economia blava i la sostenibilitat; el 22@, com a gran pol d’innovació, creativitat i emprenedoria; el Besòs, amb projectes d’indústria verda i economia circular, la Zona Franca, que aposta per la indústria 4.0, logística i alimentària i la Sagrera, que esdevindrà una nova centralitat econòmica i urbana.

El talent necessita un lloc on viure. Com fer compatible talent i habitatge?

Regulant el mercat. Aquest govern defensa que Barcelona ha de tenir una vocació global i una escala local. Per tant, hem de fer compatible l’atracció del millor talent amb garantir la cohesió social de tots els nostres barris.

Això ho estem aconseguint fent que el mercat de l’habitatge no expulsi a ningú per motius de renda: no pot ser que pugui viure a Barcelona qui més cobra i que s’expulsi a qui cobri menys. És el que ens permet la regulació del preu de lloguer: a Barcelona, qui veu com se li acaba el seu contracte de lloguer no ha de patir, perquè sap que el seu propietari o propietària no li podrà pujar el lloguer indiscriminadament.

D’altra banda, estem apostant per la cohesió social i territorial decididament, entre altres, amb el desplegament del Pla de Barris. Hem de limitar les desigualtats entre barris i hem d’aconseguir que l’arribada de talent de fora es distribueixi per tota la ciutat i que eviti concentrar-se en zones molt determinades.

Per a molts professionals i famílies, l’habitatge és la principal problemàtica. Quines mesures creu que podrien tenir impacte a curt termini?

Començaré pel llarg termini: la gran solució al problema de l’habitatge a Barcelona passa per augmentar el parc d’habitatge públic. Si volem que els preus siguin assequibles, hem d’aconseguir que una porció suficientment rellevant del mercat sigui habitatge públic. Aquesta fita és lenta, tot i que des de l’Ajuntament ja hem posat fil a l’agulla: hem doblat la producció de pisos de 500/any a 1.000/any, haurem lliurat 3.000 claus a final de mandat i en tindrem 5.000 en construcció. Tot això per assolit un parc públic d’habitatge de 15.000 pisos al 2030.

La pregunta, però, és què fem mentrestant? Com aconseguim que els barcelonins i barcelonines que vulguin viure a Barcelona s’hi puguin quedar? Aquest govern ha pres dues grans decisions en aquest sentit:

La primera, hem contingut l’augment desmesurat del preu del lloguer gràcies a la Llei d’Habitatge del Govern d’Espanya. Des de la seva entrada en vigor al març de 2024, hem reduït els preus en un 4,9% i hem seguit augmentant el nombre total de contractes en 1.550 més.

La segona, hem decidit que, al 2028, 10.000 pisos actualment en lloguer turístic tornaran al mercat residencial. Això són 10 anys de construcció d’habitatge públic en una sola decisió, de la que es podran beneficiar més de 25.000 barcelonins i barcelonines.

A l’International Talent Monitor (ITM) que elabora Barcelona Global, els barcelonians by choice valoren positivament la mobilitat quotidiana a la ciutat, quines actuacions li agradaria prioritzar per millorar-la?

La mirada en política de mobilitat sempre és a llarg termini, però tenim molt clar on anem. Tres conceptes clau: connectivitat global, mirada metropolitana i excel·lència en la proximitat.

En primer lloc, cal assegurar que Barcelona és una ciutat que quotidianament es vincula amb els centres mundials de valor afegit a través de connexions directes. Aquest és un element fonamental si volem ser competitius en l’atracció de talent i la generació de prosperitat compartida. Per això cal avançar decididament, com ho fa el Govern de la Generalitat, en l’ampliació de l’Aeroport del Prat.

En segon lloc, cal pensar la mobilitat quotidiana de la propera dècada en clau metropolitana, en la Barcelona dels 5 milions. El mecanisme el tenim, i funciona: el metro. Hem d’estar constantment allargant el metro de Barcelona, connectant el Paral·lel amb l’aeroport del Prat a través de Montjuïc, finalitzant l’L9, la connexió dels FGC i dotant la futura estació intermodal de la Sagrera d’una connexió de metro a l’alçada.

I finalment, cal consolidar l’excel·lència del servei de transport quotidià: el metro, el bus i el tram. L’excel·lència passa, fonamentalment, per dos aspectes: augmentar la freqüència allà on sigui necessari, com vam anunciar recentment amb la línia H12 de bus, i en garantir la seguretat i la fiabilitat del transport. En aquest sentit, recentment hem anunciat que els delictes al metro s’han reduït en un 24% a Barcelona durant l’últim any.

El Barcelona International Welcome Desk ha estat un èxit facilitant l’arribada i l’establiment del talent a la ciutat, però quines dues o tres simplificacions administratives o canvis de tràmits creu que poden millorar més la vida de qui emprèn i inverteix a Barcelona?

Aquest ha estat un dels grans àmbits de millora de l’actual govern municipal. El passat abril vam presentar el pla Barcelona Fàcil que té tres grans objectius: derogar les disposicions obsoletes i duplicades, simplificar i reduir el període de tramitació de gestions i fomentar una administració més accessible i propera, passant del 80% al 95% pel que fa als tràmits que es poden fer de manera virtual abans de 2028, sense reduir l’atenció presencial. Això es traduirà, entre altres, en la posada en marxa d’una oficina d’atenció professional, que serà un punt d’atenció tècnica i qualificada als professionals que fan tràmits urbanístics amb l’Administració.

Barcelona té una societat civil molt forta. Cóm es podria millorar la col·laboració estable amb aquestes entitats en projectes estratègics de ciutat?

Crec que aquest és un dels grans canvis que ha viscut la ciutat en aquest mandat: l’Ajuntament ha tornat a obrir les portes a la ciutat. Hem passat del no per defecte al sí quan ha sigut possible, i hem actuat com a catalitzador de la inversió en valor afegit per al benestar de la ciutat, sigui pública o sigui privada. Hem col·laborat amb la societat civil en projectes tan rellevants com la Capital Mundial de l’Arquitectura, on la programació l’ha creat l’ecosistema de la ciutat, o en la sortida del Tour de França, on les activitats de promoció les farem de la mà del teixit esportiu, comercial i cultural de la ciutat. És evident que sempre podem anar més enllà, però la base l’hem creada: junts anem més lluny.

Quin model de turisme vol per Barcelona i quines mesures li agradaria prendre per equilibrar l’impacte econòmic del turisme i la qualitat de vida als barris?

M’agradaria consolidar el model de turisme que ha impulsat l’actual govern, i que s’ha centrat en passar de la promoció a la gestió. Barcelona és evidentment una ciutat atractiva i turística, i volem que ho segueixi sent. Al mateix temps, però, cal reconèixer que la ciutat té un límit i que per garantir el benestar i l’excel·lència dels serveis públics per a la ciutadania no hem de sobrepassar aquest límit. Aquesta és la direcció que ha pres aquest govern, per exemple, a través de dues mesures clau:

D’una banda, reduint la capacitat d’albergar creueristes, principalment d’escala, que té la ciutat, i que són un tipus de turista que aporta un escàs valor afegit al nostre teixit econòmic, que es concentra en àrees específiques del centre i que fa un ús molt intensiu dels nostres recursos.

De l’altra, aprofitant la potència del turisme per posar-la al servei del benestar de la ciutadania, a través, entre altres, del Pla Clima Escola, on, a través de la taxa turística, l’Ajuntament climatitzarà 170 centres educatius públics de la ciutat.