“VULL UNA BARCELONA AMBICIOSA, DINÀMICA I HABITABLE”
Barcelona és una ciutat amb una energia única: creativa, oberta i capaç d’atreure talent d’arreu. En aquesta conversa, Ramon Agenjo comparteix el seus records de ciutat i la visió que vol impulsar al capdavant de Barcelona Global. Parlem d’habitatge, burocràcia i competitivitat, però també de cultura i d’esports, amb un fil conductor: fer de Barcelona una ciutat més habitable sense renunciar a l’ambició.
Quin és el seu primer record de Barcelona? què es conserva… i què s’ha perdut?
El meu primer record és una Barcelona molt de barri: el comerç, l’escola, la plaça, els veïns, i un carrer ple de conversa. Aquesta energia encara hi és i forma part de la nostra identitat. El que hem perdut, en alguns moments, és l’equilibri: hi ha més pressió sobre l’espai públic, més soroll i una sensació de pressa permanent. El repte és recuperar serenor sense renunciar a l’ambició.
Si només tingués unes hores per ensenyar Barcelona a algú, on el portaria?
El faria caminar, perquè Barcelona s’entén a peu. Començaria pel centre històric per explicar el caràcter mediterrani i cosmopolita; pujaria a un mirador per veure la ciutat com a projecte urbà; i acabaria en un barri amb vida local, mercat, comerç i restaurants. I, si queda temps, una conversa amb algú que emprèn perquè vegi la Barcelona que ve.
De què se sent més orgullós avui i què li preocupa de cara als pròxims deu anys?
Em fa orgull la capacitat de Barcelona per atraure talent, crear cultura i combinar creativitat amb ciència i empresa. Em preocupa que l’habitatge i la desigualtat acabin expulsant qui fa ciutat: joves, famílies i professionals essencials.
Si pogués activar una sola mesura per millorar la vida quotidiana, quina seria?
Un gran pacte per l’habitatge amb canvis normatius: més oferta, més rapidesa i més col·laboració publico privada. No es només construir, és rehabilitar, mobilitzar habitatge buit, facilitar lloguer i donar seguretat jurídica. Si resolem l’habitatge, desbloquegem talent, cohesió social i competitivitat.
Des que va assumir la presidència, quina ha estat la decisió més difícil i què vol aconseguir al final del mandat?
El més difícil és prioritzar, triar on podem impactar. Al final del mandat vull que Barcelona Global encara sigui més útil del que ja és, que els projectes hagin impactat a la ciutat. I que se’ns identifiqui com un pont eficaç entre la societat civil, l’empresa, les universitats i les administracions.
Dues barreres que frenen l’arribada i retenció de talent, i com desbloquejar-les.
Habitatge i burocràcia. Són el coll d’ampolla a l’hora de competir amb altres capitals. I afecten a tothom, als d’aquí i als de fora. Pel que fa a la burocràcia, necessitem terminis clars per tot aquell que vol arriscar per la seva ciutat.
En quins sectors cal apostar els pròxims 3 anys i quin creixement no convé?
Cal apostar per la innovació amb impacte: salut i biomedicina per exemple, Barcelona és referent en assaigs clínics i teràpies avançades. Tenim molt bon ecosistema. També en deep tech, economia digital, indústria avançada, energia i transició climàtica. Barcelona pot ser excel·lent allà on hi ha coneixement, transferència i col·laboració. El que no convé és créixer a costa de models intensius que tensionen la ciutat sense elevar la productivitat. El creixement ha de ser compatible amb ser una ciutat habitable.
Cultura i esport, com impactena la ciutat?
La cultura i l’esport formen part de l’ADN de Barcelona, però la clau és el llegat, el valor del llegat: crear programes que impulsin l’economia creativa, el talent i la projecció internacional, i esdeveniments que deixin infraestructura, connexions i oportunitats per al teixit local.
Com vol que es parli de Barcelona?
De Barcelona m’agradaria que es digués que és una ciutat oberta, ambiciosa, amb energia i habitable, capaç de competir globalment sense perdre la seva cohesió, el seus valors. El meu desig és que el progrés es noti en el dia a dia, en l’habitatge, en les oportunitats per els joves i en l’orgull compartit de ciutat.
